CONCLUSIONS DELS GRUPS, PREGUNTA 3

Creiem que com que la subvenció prové de fons públics, les entitats haurien de tenir més compromisos i obligacions pel fet de rebre un ajut de l’administració. Per exemple, és important que l’ajuntament ofereixi cursos de formació per les entitats, ja que algunes entitats de Manlleu són una mica dèbils. El més gran suport que podem tenir les entitats per part de l’administració és rebre formació per optimitzar els nostres recursos.
Potser hauríem de preguntar-nos si allò que fem les entitats realment és d’interès general.

Surt la idea de fer una reunió anual de tots els presidents de les entitats per afavorir aquest treball en xarxa que seria interessant que hi hagués, cada cop més. És important que les entitats es coneguin entre elles.

Es comenta que hi hauria d’haver un hotel d’entitats però la proposta és rebatuda per altres participants que opinen que existeixen espais (per exemple, el Casal Cívic) i que hauríem de fer l’esforç de compartir-lo. Si els espais existents tenen mancances que poden perjudicar el funcionament de les entitats, les entitats mateixes han d’exposar les seves necessitats a l’administració. Aquesta es compromet a fer un esforç en funció de la demanda. La participació també és exposar les nostres necessitats com a entitats a l’ajuntament i a l’administració en general.

CONCLUSIONS DELS GRUPS, PREGUNTA 2

Pensem que és important la suma, per trencar la unidireccionalitat amb l’ajuntament. Hi hauria d’haver més comunicació entre totes les entitats i també hauríem d’obrir el nostre punt de mira, per exemple cap a empreses privades, que també ens poden ajudar.

Hauríem de compartir recursos i treballar més en xarxa. En aquest sentit seria molt interessant oferir els recursos que cada entitat té a les altres entitats per poder establir un intercanvi, de la mateixa manera que estaria molt bé que els objectius de cada entitat fossin públics, sabuts per tothom, així les entitats podríem treballar conjuntament en projectes compartits degut a l’interès d’altres entitats que es podrien sumar a l’activitat organitzada per un col·lectiu determinat.

CONCLUSIONS DELS GRUPS, PREGUNTA 1

Pensem que hi ha una certa comoditat per part d’algunes entitats perquè demanen a l’ajuntament totes les seves despeses. No hi ha la consciència d’autofinançament. Per la falta de temps, de recursos humans, etc., impera la llei del mínim esforç. Tot això acaba revertint en contra de la mateixa entitat perquè es creen unes dinàmiques de treball poc motivadores.

Ens plantegem si a l’hora d’organitzar les nostres festes del barri i de les mateixes entitats i associacions és coherent que l’ajuntament en faciliti tota la despesa, equipaments i recursos d’infraestructura. N’hauríem de ser una mica més conscients, sobretot si parlem d’activitats estrictament festives.

A vegades hi ha entitats que també demanen a l’ajuntament un tècnic que faci la feina interna i que faci de secretari per les entitats. Això no ho veiem coherent.

Demanem un recolzament a nivell d’espais i equipaments.

L’ajuntament hauria de finançar només els projectes sòlids proposats per les entitats.

GRUPS DE TREBALL

En la sessió del 9 de juny, amb la Modes Roda, es van proposar també tres línies per a debatre amb els dos grups de treball, a partir del discurs que la ponent ens va oferir per compartir amb nosaltres la seva experiència i les seves opinions.

1- Què esperem de l’administració quan parlem de subvencions?

2- Autocrítica: demanem més del que necessitem? Quins recursos propis tenim? Sabem de què disposen les altres entitats?


3- Criteris a l’hora de demanar les subvencions

CULTURA I SUPORT A LA CREACIÓ

9/06/07

El descans de la darrera taula de debat. El bar del Casal Cívic ens va preparar un esmorzar per llepar-se els dits, a la terrassa, a les portes de l'estiu.

CONCLUSIONS DELS GRUPS, PREGUNTA 3

TRENQUEM ALGUNS TÒPICS

Ens preguntem per què són sempre els mateixos que fan coses. Per què no s’implica més gent nova/jove. El que apuntem del local pels joves estaria molt bé perquè ara el jovent té moltes distraccions (per exemple internet) i si al seu local tinguessin la xarxa en podrien fer un ús partint de la base que ja es relacionarien més entre ells que no pas si estan tancats a casa seva.

En referència al tòpic dels recursos, falten sobretot recursos humans. De cara a les entitats i de cara a un assessorament.

Ens preguntem quin paper té l’Ajuntament i li trobem dues cares:

1.- Organitzadora

2.- Tècnic professional assessor

Veiem que hi ha un cert divorci entre la gent gran i la gent jove. Som conscients del fenomen que la gent jove quan s’implica si proposa coses noves ningú accedeix a acceptar-les i ells llavors perden les ganes a prendre part de res. Això està molt relacionat amb les estructures de les entitats, amb les seves inèrcies i fixacions. També hi ha una escissió entre la gent jove (que treballa) i la gent jubilada (que disposen de més temps lliure).

Potser les entitats haurien d’estar més obertes per adaptar-se als canvis. I les administracions públiques també. Per això considerem que és molt important posar en comú la feina entre entitats i Ajuntament per anar tots a la una.

El fet que el Casal Cívic tingui aquest horari també suposa un problema ja que és un espai que no pot desenvolupar prou bé totes les funcions que li destinem.

Teòricament la idea del Consell Municipal de Cultura és molt bona però topem amb el problema de les entitats, que anem cansades amb tantes reunions. Un altre inconvenient és el de la poca comunicació entre els membres representants del Consell Municipal de Cultura i les entitats que estan “darrere”.

Problemes que detectem:

1.- els canvis polítics afecten les entitats

2.- a vegades no es valora prou el paper d’algunes entitats (pensem que l’administració té la capacitat de fer visible aquest reconeixement)

3.- hi ha moltes entitats que depenen massa de l’administració pública

L’entitat pot morir d’èxit o de cansament. A vegades l’administració té un paper massa paternalista.

Pensem que és bo haver de justificar la subvenció i elaborar una memòria anual de les activitats de les entitats. Quan la caixa és pública i té un sostre, s’ha de tenir en compte.

Ens plantegem com valorar els diferents graus de benefici cap a la societat de l’activitat que fan les entitats. A nivell intern i a nivell públic. Pensem que la incentivació ha d’anar en funció del diferent grau d’incidència. A vegades les entitats tenim molts drets i pocs deures.

L’administració ha de ser més valenta, ha de saber fer “d’advocat del diable”, tal com ho fa la Generalitat de Catalunya o la Diputació de Barcelona.

Com que no hi ha criteris regulatius gaire clars a vegades és molt difícil entendre’s entre entitats. Aquesta mateixa rigidesa, si hi fos, podria generar noves col·laboracions i vincles molt favorables entre les entitats i motivar la participació i cooperació.

CONCLUSIONS DELS GRUPS, PREGUNTA 2

ENTITATS FORTES

Hem de potenciar les festes de Barri, seguint en la mateixa línia de descentralització.

Preocupa la baixa participació i implicació de la gent, sobretot del jovent.

A Manlleu falta un lloc perquè els joves es puguin reunir (a banda del Si-Dral), un lloc més “seu” on es puguin organitzar de la seva manera (per exemple hi ha el local de joves del barri de la Coromina que funciona molt bé i els joves que hi ha s’impliquen i cooperen amb tot el que se’ls proposa des de l’Associació de Veïns).

Cal que les reunions que fem siguin ben portades perquè es concloguin els resultats.

Seria interessant disposar d’un espai web de totes les entitats.