CONCLUSIONS DELS GRUPS, PREGUNTA 3

TRENQUEM ALGUNS TÒPICS

Ens preguntem per què són sempre els mateixos que fan coses. Per què no s’implica més gent nova/jove. El que apuntem del local pels joves estaria molt bé perquè ara el jovent té moltes distraccions (per exemple internet) i si al seu local tinguessin la xarxa en podrien fer un ús partint de la base que ja es relacionarien més entre ells que no pas si estan tancats a casa seva.

En referència al tòpic dels recursos, falten sobretot recursos humans. De cara a les entitats i de cara a un assessorament.

Ens preguntem quin paper té l’Ajuntament i li trobem dues cares:

1.- Organitzadora

2.- Tècnic professional assessor

Veiem que hi ha un cert divorci entre la gent gran i la gent jove. Som conscients del fenomen que la gent jove quan s’implica si proposa coses noves ningú accedeix a acceptar-les i ells llavors perden les ganes a prendre part de res. Això està molt relacionat amb les estructures de les entitats, amb les seves inèrcies i fixacions. També hi ha una escissió entre la gent jove (que treballa) i la gent jubilada (que disposen de més temps lliure).

Potser les entitats haurien d’estar més obertes per adaptar-se als canvis. I les administracions públiques també. Per això considerem que és molt important posar en comú la feina entre entitats i Ajuntament per anar tots a la una.

El fet que el Casal Cívic tingui aquest horari també suposa un problema ja que és un espai que no pot desenvolupar prou bé totes les funcions que li destinem.

Teòricament la idea del Consell Municipal de Cultura és molt bona però topem amb el problema de les entitats, que anem cansades amb tantes reunions. Un altre inconvenient és el de la poca comunicació entre els membres representants del Consell Municipal de Cultura i les entitats que estan “darrere”.

Problemes que detectem:

1.- els canvis polítics afecten les entitats

2.- a vegades no es valora prou el paper d’algunes entitats (pensem que l’administració té la capacitat de fer visible aquest reconeixement)

3.- hi ha moltes entitats que depenen massa de l’administració pública

L’entitat pot morir d’èxit o de cansament. A vegades l’administració té un paper massa paternalista.

Pensem que és bo haver de justificar la subvenció i elaborar una memòria anual de les activitats de les entitats. Quan la caixa és pública i té un sostre, s’ha de tenir en compte.

Ens plantegem com valorar els diferents graus de benefici cap a la societat de l’activitat que fan les entitats. A nivell intern i a nivell públic. Pensem que la incentivació ha d’anar en funció del diferent grau d’incidència. A vegades les entitats tenim molts drets i pocs deures.

L’administració ha de ser més valenta, ha de saber fer “d’advocat del diable”, tal com ho fa la Generalitat de Catalunya o la Diputació de Barcelona.

Com que no hi ha criteris regulatius gaire clars a vegades és molt difícil entendre’s entre entitats. Aquesta mateixa rigidesa, si hi fos, podria generar noves col·laboracions i vincles molt favorables entre les entitats i motivar la participació i cooperació.

CONCLUSIONS DELS GRUPS, PREGUNTA 2

ENTITATS FORTES

Hem de potenciar les festes de Barri, seguint en la mateixa línia de descentralització.

Preocupa la baixa participació i implicació de la gent, sobretot del jovent.

A Manlleu falta un lloc perquè els joves es puguin reunir (a banda del Si-Dral), un lloc més “seu” on es puguin organitzar de la seva manera (per exemple hi ha el local de joves del barri de la Coromina que funciona molt bé i els joves que hi ha s’impliquen i cooperen amb tot el que se’ls proposa des de l’Associació de Veïns).

Cal que les reunions que fem siguin ben portades perquè es concloguin els resultats.

Seria interessant disposar d’un espai web de totes les entitats.

CONCLUSIONS DELS GRUPS, PREGUNTA 1

LA UNIÓ FA LA FORÇA

A vegades el problema és que falla la comunicació entre les entitats i els agents culturals.

És necessari trobar punts en comú.

L'administració local ha de donar eines per trobar aquests punts en comú. Per exemple coses com aquestes taules de debat de cultura.

Destaca la poca participació de les entitats a les taules.

Potser la formulació de les taules és massa culta i la gent "s'espanta".

Tenim una impressió inicial que assistir presencialment a la taula de debat no és gaire accessible perquè sembla molt complicat però estem contents de poder participar i dels resultats d’avui.

Hi ha entitats que no han vingut i haurien de sentir-se més compromeses.

Coses d’aquest tipus és molt interessant que es duguin a terme, volem continuïtat en aquestes iniciatives per crear bones dinàmiques i que la gent es vagi implicant cada vegada més. Que les conclusions que surtin es treballin i que el dia 9 de juny, darrera taula de debat, no s’acabi tot amb un punt i a part.

Hem de pensar noves activitats perquè entitats diferents es relacionin, en la línia de la Fira del Joc o la Festa de Sant Joan. Volem potenciar aquesta manera de fer més cooperativa.

Proposem descentralitzar els actes i les activitats perquè arribin a més gent. Per exemple, no fer sempre les sardanes a la plaça per intentar que hi hagi una interacció amb altres àmbits i altres entitats.

XARXES I AGENTS CULTURALS

SESSIÓ CONDUÏDA PER OLGA ARISÓ
12/05/07

GRUPS DE TREBALL

En aquesta sessió es van proposar tres línies per a debatre amb els grups de treball, a partir del discurs que l'Olga Arisó ens va oferir per compartir amb nosaltres la seva experiència i les seves opinions.

1- El treball en xarxa. Avantatges i inconvenients. Què podem fer per potenciar-lo?
2- Què ens preocupa com a entitats i quins canvis podríem fer per millorar?
3- Els tòpics més típics:

- Avui en dia tot està inventat?
- Sense diners no es pot fer res?
- Els joves no participen mai?

PONÈNCIA TAULA 1

CULTURA I DIFUSIÓ CULTURAL
PONÈNCIA A CÀRREC DE FERRAN FARRÉ
14/04/07

En el món de la cultura hi ha moltes variables, fet que li dóna riquesa, però també molta incertesa.

Hi ha una part de la cultura, de la creació, que es manifesta sense arribar a la gent; es prenen decisions a priori i després s’expliquen. A vegades tenim la concepció que cultura només són les arts. La cultura és un concepte molt més ampli.

Moltes vegades des de l’administració pública només es treballa la cultura des d’aquesta concepció (teatre, música,...), sense tenir en compte considerar els fets de la vida quotidiana, de les relacions entre la gent, de l’espai –tant públic com privat- etc. com a part de la cultura.

La cultura és un fet dinàmic, que es va construint cada dia “per sedimentació”. Moltes de les iniciatives que es prenen en el món de la cultura pot ser que no arribin enlloc, mentre que d’altres, sedimentaran i es convertiran en tradicions.

Una idea important és el fet que la cultura és el resultat del la conjunció de dos vectors: l’espai (el territori, l’entorn...) i el temps (la història). La cultura es dóna en un moment concret, en un lloc determinat; fora d’aquest context, la cultura es converteix en una manifestació cultural, en una activitat.

La cultura té molt a veure amb l’entorn, on la gent viu, on fa coses, on es relaciona. Està relacionada amb qüestions geogràfiques, històriques, climàtiques...

Proximitat fa referència a que les coses s’han de fer en un entorn i en un context, no té només a veure en estar a prop de la gent, de les persones.

Llavors, per què s’està posant de moda? Què està passant? Potser el motiu és que en aquests moments s’estan despertant una sèrie d’alertes a la nostra vida quotidiana, i que algunes persones creuen que la cultura, la proximitat, és pot convertir en una solució a aquests problemes. És potser una idea clara amb una intenció fosca? Parlem de participació, de proximitat, quan en realitat estem preocupats per evitar els conflictes? Ens recordem de Santa Bàrbara (la Cultura) quan trona?

Entenc la proximitat com la resultant de dos vectors i un compromís:
Democratització de la cultura: la cultura es fa des de dalt i es fa arribar als ciutadans (difusió/democratització).
Democràcia cultural: les accions culturals parteixen del poble, dels ciutadans, de la gent, i després li donem la categoria de cultura. (participació/democràcia).
Concertació amb el territori o l’entorn.

Fins ara la tendència que s’ha mantingut és més aviat la de la democratització cultural, la cultura descendent, tot i això s’ha fet un gran camí per entendre que en la producció d’esdeveniments culturals, de pensament, han intervingut les bases, els ciutadans. Aquí hi ha hagut una implicació important dels ajuntaments democràtics, fent una tasca de dinamització i recuperació.

Un altre concepte a incloure en aquesta reflexió és el dels drets i deures de la cultura. Hi ha un segrest de l’acció cultural per part de l’administració i una acomodació per part de la gent que això és així?
La incorporació de conceptes com prestació de serveis (una obligació que assumeix l’administració i un dret que adquireix la ciutadania), ens fan entendre la cultura d’una manera molt mercantilista; l’administració ens prové de cultura i el ciutadà la consumeix. Això comporta que la cultura sigui viscuda com quelcom aliè per la ciutadania, amb la sensació que hi ha poca participació.
Com diu Fernando Pindado, no hi ha participació si la persona no té capacitat de modificar allò en què està participant.

El ciutadà no només té drets culturals i cap deure. Hem de poder definir clarament els rols de cadascú. L’administració representa tothom? Això vol dir que ha de fer el que vol tothom? Les entitats formals a qui representen? Quina és la seva legitimitat?
I els grups informals? Els mecanismes de relació entre la ciutadania organitzada, la no organitzada i l’administració s’han de revisar per poder veure quins drets i deures tenen cadascun d’ells.

Finalment introduirem els conceptes de difusió i/o comunicació. Dos conceptes per a dues estratègies.

Sovint partim de la idea que tenim un bon producte i la gent no ve perquè no el coneix. Primer construïm, elaborem, creem... i després busquem la manera d’arribar a la gent. Això seria confiar només en la difusió.
Les paradoxes de l’era de la imatge i la comunicació: a més emissió menys recepció, a més tecnologia més valor del tracte personal, una imatge val més que mil paraules, però mil imatges saturen més que una paraula,... provoquen moltes vegades la manca d’informació, quan la majoria de vegades el problema no és la informació, sinó la comunicació.
Comunicar vol dir tenir coses en comú, s’han de vincular les propostes culturals a la relació afectiva de la gent, al sentiment de pertinença, a la identificació... La cultura funciona si hi ha una bona comunicació.

DEBAT TAULA 1

DEBAT CULTURA I DIFUSIÓ CULTURAL
DINAMITZADOR FERRAN FARRÉ
14/04/07

Un cop finalitzada la ponència s’estableix un interessant debat amb el ponent. Es parla del concepte de cultura i s’acaba definint com el conjunt d’usos, relacions i produccions que fa una comunitat i també tota la seva manifestació simbòlica. És cultural allò que és compartit.

Paràmetres importants per ubicar allò cultural: espai i temps. Quan aquestes dues coordenades es duen a terme hi ha, posteriorment, un efecte de sedimentació que acaba generant això cultural. Es parla també que precisament l’essència de les cultures és la possibilitat de canvi. Les cultures que s’han quedat estancades i estàtiques han acabat desapareixent.

El debat també es centra en el paper de les entitats. Actualment hi ha una certa pèrdua d’ubicació de les entitats i les associacions de veïns. Als anys 70 es vivia un moviment veïnal molt actiu i combatent. Les entitats culturals tenien l’objectiu clar de vetllar, per exemple, per la cultura catalana. Ara l’administració ha fet un gran desplegament de recursos i d’infraestructures i s’ha generat un context confús.

Un altre canvi molt important és la quantitat d’opcions que tenim per gaudir del nostre temps de lleure. Hi ha internet, DVD, cotxes...; la mobilitat no té res a veure ara amb fa 30 anys. Abans, si tenies inquietuds, anaves al casino, o formaves part d’un grup de teatre. Els paràmetres actualment han canviat molt i les associacions, si no canvien algunes coses, acabaran desapareixent tal com les coneixem ara. Cal una resituació de les entitats en aquesta nova realitat. Si no, la frustració acabarà amb l’associacionisme.

Un altre concepte important que surt en el debat és com les entitats s’han de donar a conèixer, com han d’arribar als ciutadans. Cal una millor comunicació versus informació, ja que tenim tantes vies per arribar a les coses que a vegades ens perdem o no ens arriba res degut al volum d’informació que rebem. Es posa l’exemple dels anuncis de cotxes, que apel·len directament als desitjos del consumidor, lluny d’informar-nos de les qualitats de què el vehicle disposa. Cal que la informació cultural, perquè arribi, es faci també per vies no convencionals de la informació, és a dir, més “de tu a tu”.

Fruit també del fenomen de la poca participació de gent de fora de les entitats que organitzen els actes es fan una sèrie de reflexions.
Com a entitats, ens hauríem de fer les següents preguntes prèvies:
- Això que fem interessa a algú?
- Perquè ens interessi molt a nosaltres vol dir que ha d’interessar tothom?
- Quanta gent fa el mateix que faig jo?

Relacionat amb el món associatiu, sorgeix el tema de les subvencions. Els participants a la jornada reclamen un criteri més clar a l’hora d’atorgar les subvencions. Potser no totes les entitats han de tractar-se des de l’administració de la mateixa manera, ni han de rebre el mateix tipus de suport. És important recordar que els diners que es donen són públics.

Es posa de manifest també el victimisme que pateixen totes les entitats en l’actualitat. Es parla que potser seria millor menys entitats però que tinguessin més entusiasme.

Es debat que a Manlleu potser faltaria un lloc de trobada per les entitats, per la seva comunicació i per fer alguna activitat conjunta.
Es manifesta l’existència del Consell Municipal de Cultura, que a vegades potser es deixa de banda i no s’aprofita prou, tot i que aquests tipus d’òrgans sovint tenen una funció més aviat consultiva, i no pas participativa.
Es planteja que es podria dur a terme un pla de recuperació de les entitats, que a altres indrets ja ha tingut lloc. Però el ponent manifesta que les entitats són les primeres que han d’estar disposades als canvis i a generar processos de millora.

PROCÉS PARTICIPATIU OBERT A TOTHOM

Partint de l’Agenda XXI de la Cultura, Manlleu inicia un procés participatiu obert a tota la ciutadania per tal de fer una anàlisi i generar una sèrie de propostes de futur al voltant del tema de la Cultura. Aquest procés participatiu ha estat impulsat des de la Comissió dels 1.100 Anys i aprovat pel Consell Municipal de Cultura.

A partir de la realització de tres taules de debat dirigides i dinamitzades per ponents de prestigi reconegut en cada un dels àmbits proposats, els ciutadans i les entitats participants aniran realitzant una anàlisi dels temes relacionats amb la cultura del seu municipi, acabant cada sessió amb un document que reculli les seves propostes.

Aquí trobareu els documents resultants de cada sessió, també estan penjats a la web de l'Ajuntament de Manlleu, i podeu deixar les vostres propostes i comentaris.