DEBAT TAULA 1

DEBAT CULTURA I DIFUSIÓ CULTURAL
DINAMITZADOR FERRAN FARRÉ
14/04/07

Un cop finalitzada la ponència s’estableix un interessant debat amb el ponent. Es parla del concepte de cultura i s’acaba definint com el conjunt d’usos, relacions i produccions que fa una comunitat i també tota la seva manifestació simbòlica. És cultural allò que és compartit.

Paràmetres importants per ubicar allò cultural: espai i temps. Quan aquestes dues coordenades es duen a terme hi ha, posteriorment, un efecte de sedimentació que acaba generant això cultural. Es parla també que precisament l’essència de les cultures és la possibilitat de canvi. Les cultures que s’han quedat estancades i estàtiques han acabat desapareixent.

El debat també es centra en el paper de les entitats. Actualment hi ha una certa pèrdua d’ubicació de les entitats i les associacions de veïns. Als anys 70 es vivia un moviment veïnal molt actiu i combatent. Les entitats culturals tenien l’objectiu clar de vetllar, per exemple, per la cultura catalana. Ara l’administració ha fet un gran desplegament de recursos i d’infraestructures i s’ha generat un context confús.

Un altre canvi molt important és la quantitat d’opcions que tenim per gaudir del nostre temps de lleure. Hi ha internet, DVD, cotxes...; la mobilitat no té res a veure ara amb fa 30 anys. Abans, si tenies inquietuds, anaves al casino, o formaves part d’un grup de teatre. Els paràmetres actualment han canviat molt i les associacions, si no canvien algunes coses, acabaran desapareixent tal com les coneixem ara. Cal una resituació de les entitats en aquesta nova realitat. Si no, la frustració acabarà amb l’associacionisme.

Un altre concepte important que surt en el debat és com les entitats s’han de donar a conèixer, com han d’arribar als ciutadans. Cal una millor comunicació versus informació, ja que tenim tantes vies per arribar a les coses que a vegades ens perdem o no ens arriba res degut al volum d’informació que rebem. Es posa l’exemple dels anuncis de cotxes, que apel·len directament als desitjos del consumidor, lluny d’informar-nos de les qualitats de què el vehicle disposa. Cal que la informació cultural, perquè arribi, es faci també per vies no convencionals de la informació, és a dir, més “de tu a tu”.

Fruit també del fenomen de la poca participació de gent de fora de les entitats que organitzen els actes es fan una sèrie de reflexions.
Com a entitats, ens hauríem de fer les següents preguntes prèvies:
- Això que fem interessa a algú?
- Perquè ens interessi molt a nosaltres vol dir que ha d’interessar tothom?
- Quanta gent fa el mateix que faig jo?

Relacionat amb el món associatiu, sorgeix el tema de les subvencions. Els participants a la jornada reclamen un criteri més clar a l’hora d’atorgar les subvencions. Potser no totes les entitats han de tractar-se des de l’administració de la mateixa manera, ni han de rebre el mateix tipus de suport. És important recordar que els diners que es donen són públics.

Es posa de manifest també el victimisme que pateixen totes les entitats en l’actualitat. Es parla que potser seria millor menys entitats però que tinguessin més entusiasme.

Es debat que a Manlleu potser faltaria un lloc de trobada per les entitats, per la seva comunicació i per fer alguna activitat conjunta.
Es manifesta l’existència del Consell Municipal de Cultura, que a vegades potser es deixa de banda i no s’aprofita prou, tot i que aquests tipus d’òrgans sovint tenen una funció més aviat consultiva, i no pas participativa.
Es planteja que es podria dur a terme un pla de recuperació de les entitats, que a altres indrets ja ha tingut lloc. Però el ponent manifesta que les entitats són les primeres que han d’estar disposades als canvis i a generar processos de millora.